No hi ha dubte que coneixeu de memòria els vostres articles de cuina xinesa preferits. Però, mai us heu preguntat com van rebre el seu nom aquests plats o com es van convertir en productes bàsics de la cuina americana-xinesa que tots coneixem i estimem? Per què es diu chow mein i com es diferencia de la versió xinesa original?
La majoria dels articles xinesos per emportar reben el seu nom del cantonès, que normalment es parla a Hong Kong. La llengua escrita del cantonès és bàsicament la mateixa que la del xinès mandarí, però els dos tenen pronunciacions dràsticament diferents. Per tant, descrivim què signifiquen els articles de menjar per emportar xinesos i com poden ser diferents als EUA que a la Xina o Hong Kong.
què passa quan no menges tot el dia
1. Chow Mein
BrownGuacamole a Flickr
Aquest estimat plat de fideus és un aliment bàsic dels restaurants xinesos per emportar als Estats Units i sovint s’elabora amb una selecció de proteïnes i verdures com col, api i pastanagues. Les paraules chow mein es pronuncien 'chao mian' ( ch-awe mee-en ) en mandarí, que es tradueix literalment només significa 'fideus sofregits'. Als Estats Units, alguns restaurants serveixen chow mein com fideus sofregits, mentre que altres el serveixen com a espès guisat de verdures i carn amb un costat de fideus. Però a la Xina, el chow mein només es serveix com a fideus sofregits i pot variar significativament d’un restaurant a un altre, ja que les províncies xineses tenen preferències diferents pel que fa al gust i als ingredients. Els fideus fregits es poden fer bàsicament amb qualsevol cosa que tingueu a la nevera, cosa que és especialment útil si teniu molts productes frescos que caducaran aviat.
2. Lo Mein
Gnawme a Flickr
Mentre parlem del tema dels fideus, parlem de lo mein. Quina diferència hi ha entre lo mein i chow mein? Lo mein en menjar xinès americà de vegades s’utilitza de manera sinònima amb chow mein, és a dir, normalment en trobareu un o un altre al menú. Lo mein és originalment un plat molt diferent: la paraula 'lo' es basa en 'lao' ( Tinc por ), una paraula d'acció que significa 'treure', se suposa que descriu treure fideus de l'aigua bullint. Lo mein cantonès tradicional és sovint un plat de fideus d'ou bullits remenats en una salsa dolça i salada servida amb costats de sopa, wontons i bok choy. Lo mein als restaurants xinès americà, en canvi, se sol sofregir amb salsa de soja en lloc de bullir-lo i no sol venir amb sopa i wontons.
3. General Tso's Chicken
max_wei a Flickr
quin formatge utilitzar per al formatge mac n
General Tso's és un cruixent plat de pollastre fregit que es rega amb una salsa agredolça. Sembla pollastre taronja, oi? El pollastre de taronja és en realitat un variació del pollastre del general Tso que va ser popularitzat per Panda Express, per tant té un aspecte i un gust semblants. El pollastre del general Tso en realitat no es va crear a la Xina. Basat en els sabors tradicionals xinesos, el pollastre del general Tso va ser elaborat per primera vegada als Estats Units per un xef immigrant xinès que venia de la mateixa província com el formidable oficial militar que rep el nom d'aquest plat, així que no, el general Tso mai va fer pollastre, en realitat era un militar. Actualment, alguns xefs xinesos locals fins i tot han afegit el pollastre del general Tso als seus menús després de veure l’èxit del producte a l’estranger.
4. Mei Fun
kudumomo a Flickr
La diversió Mei és un altre tipus de plat de fideus, però és diferent del chow mein i lo mein, ja que els fideus estan fets de farina d’arròs en lloc de farina de blat. Això els fa una mica més transparents i, a més, els dóna una textura més voluminosa, sobretot perquè la diversió del mei sovint és més prima que els fideus habituals. Mei fun es basa en les paraules 'mi fen' ( em fen ) que significa literalment 'arròs' i 'fideus'. Es pot dir que als xinesos els agraden els significats literals simples i evidents. De tota manera, la diversió tradicional del mei pot presentar-se en totes les formes i estils, des de fideus de sopa picant fins a fideus salats salats fins a fideus senzills barrejats amb salsa agredolça. Als menús de menjar per emportar xinesos, la diversió mei se sol sofregir amb salsa de soja i es complementa amb cebolletes, carn picada i altres verdures tallades a daus.
5. Picar Suey
marcoverch a Flickr
Chop suey és un plat de carn i verdures sofregit en una salsa fècula que gairebé sempre se serveix amb arròs. Chop suey no és exclusiu de la cuina americana-xinesa, però en realitat és una part integral de gran part del menjar del sud-est asiàtic. Sovint conté verdures com ceba, api, col, brots de mongetes i brots de bambú, sofregits en una combinació de salsa de soja, maicena, salsa d’ostres i vi de cuina xinès. Les paraules xineses per a chop suey són 'za sui' ( zah soo-way) que significa literalment 'una mica d'això i d'això'. Per aquest motiu, normalment no veuríeu mai el chop suey al menú d'un restaurant a la Xina, però sofregir tot un munt de coses juntes és una part fonamental de l'estil de cuina xinès. En aquest sentit, chop suey és bàsicament una paraula general que descriu carn i verdures sofregides.
6. Egg Foo Young
jenarrr a Flickr
És possible que abans no hagueu sentit a parlar de fong d’ou jove, però sovint es troba al menú d’un restaurant de cuina xinesa. L'ou jove és un plat de truita que conté carn o verdures i es pot servir amb una salsa marró i un costat d'arròs. De vegades, es pot demanar al costat per acompanyar el menjar principal, com ara rotlles d’ous o rang de cranc. Mentre que els plats d'ou joves en menjar xinès es fregeixen gairebé sempre en forma de truita, la versió tradicional xinesa anomenada 'fu rong dan' ( foo r-ohng doncs ) també pot semblar un bol d’ous al vapor i se sol cobrir amb salsa de soja o ceballots en lloc de salsa. Igual que el chop suey i el pollastre del general Tso, aquest article no es troba generalment als menús dels restaurants locals de la Xina, però en realitat es fabrica més a casa per compartir estil familiar.
7. Moo Shu
Ruocaled a Flickr
quant de temps es poden conservar restes de pizza a la nevera
No s'ha de confondre amb el 'Indestructible Mushu' de la pel·lícula Mulan de Disney, el moo shu és tradicionalment un plat amb orelles de fusta, un tipus de fong que sol ser de color marró fosc i de textura esponjosa. També es pot cuinar amb porc, ou, cogombre i bolets. Tot i que originalment es basava en un plat tradicional xinès que contenia orella de fusta, l’element per emportar americà-xinès actualment sol substituir l’orella de fusta per col o bok choy, ja que l’orella de fusta no es ven a la majoria de botigues de queviures nord-americanes. Tot i que Moo Shu potser és molt reconegut als EUA, la versió tradicional xinesa 'mu xu rou' ( moo shoo roh ) és una troballa bastant rara als menús d’un restaurant xinès local i, de fet, es fa més habitualment a les llars xineses.
8. Pollastre Kung Pao
* _ * a Flickr
El pollastre Kung Pao pot ser el plat de cuina xinesa més estimat de tots. A diferència de la majoria dels altres articles d’aquesta llista, la versió original xinesa del pollastre kung pao és molt popular als restaurants de menjar ràpid de la Xina. Les paraules xineses per a pollastre kung pao són 'gong bao ji ding' ( g-ohng b-awe jee ding ), porta el nom d’un antic governador de Sichuan que va obtenir el títol de Gong Bao. Sichuan és la província xinesa de la qual s’origina el pollastre kung pao, i també se sap que és la capital del menjar picant del país. El pollastre tradicional de kung pao inclou molts pebrots vermells i vi de cuina, i els anacards o els cacauets són imprescindibles. D’altra banda, el pollastre kung pao americà-xinès pot tenir fruits secs o no, i la salsa sol ser més dolça que picant, sovint canviant pebrots per suc de taronja i oli de cuina.
Els menjars tradicionals xinesos i els menjars per menjar americans-xinesos segurament tenen les seves diferències, probablement per adaptar-se a diferents preferències gustatives. No obstant això, els dos països s’han influït, sens dubte, en termes de sabor. La propera vegada que demaneu menjar per emportar, sorprengueu els vostres amics amb dades divertides sobre els vostres articles de menjar xinès preferits i gaudiu d’aquesta bonica fusió de cuina americana i xinesa.
